Fent de químic, 1957

Amb Avelino Pí a la Fira de Mostres, 1957

Logo de Foto Kameran

Amb Ramon Lluís Monllaó, 1964

Fotografiant Sant Pere de Casserres, 1973

Rebent el Master Europhot, 1978

Lliurament de la Creu de Sant Jordi, 2010
Trajectòria professional

Des de molt petit demostrà un manifest interès per les qüestions que podríem anomenar científiques, sempre deia que volia fer o estava fent "experiments". Encara infant ja s'intuïa la seva preferència per la química i ben aviat mostrà tendència cap a la fotografia; començà a llegir llibres furgant de forma autodidacta, fent les primeres experiències de positivat. Passada l'etapa escolar i entrant en el batxillerat (en aquella època de durada set anys) prengué cos la vocació vers la química, motivant que deixés aparcat l'estudi secundari a quart curs i es matriculés a la carrera de Peritatge Químic (actual Enginyer Tècnic). El batxillerat fou completat estudiant per lliure en les vacances d'estiu.

Acabada la carrera, (1953) va ser contractat per organitzar el muntatge i continuar el funcionament, d’un laboratori d’anàlisi pel control de fabricació de fosa de ferro. Era l’empresa Clua, Casals, Garcia S. L. subministradora de blocs i culates per a camions, avui desapareguda, i que va representar un repte professional important pel novell químic.

Passat el servei militar, entrà a formar part de la plantilla química a la empresa Industries Marca SA especialitzada en tints, detergents i insecticides. Hi treballà de 1955 a 1957 actuant a l'equip del laboratori i com a responsable de la fabricació d’insecticides. Entre els anys 1956 i 57, realitzà tasques de control de primeres matèries i producció en la factoria Conservas Gempel.

La seva afició per la fotografia el portà a fer una recerca i estudi del tema, que desenvolupà conjuntament a la carrera tècnica, aprofundint prou per assolir un nivell acceptable de coneixements. Es sentia preparat per passar a la professionalització i, en 1957,va establir una associació amb el seu company Avelino Pi, col·lega de carrera i de servei militar, iniciant una trajectòria de fotografia comercial i, sobre tot, fent experiències de revelat en color i de fotografia mural, en un moment en que hi havia escassos laboratoris que ho tractaven. A finals de l’any 1959 decideixen seguir camins diferents, motivat per la especialització a que cada un aspirava: l’Avelino es decantava per l’esport i en Jordi buscava l’aspecte artístic i editorial de la imatge.

Iniciada aquesta nova etapa, escomet totes les vessants que un fotògraf podia tocar en aquell temps. Des de la realització de fotocòpies ( no existien fotocopiadores i calia fer-ho per reproducció amb un paper especial) fins a endinsar-se en el tractament de la fotografia per a decoració mural destinada a estands de fires, locals comercials o altres aplicacions. Posà en circulació una marca d’empresa denominada Foto Kameran, que representava un taller molt dinàmic, amb 4 o 5 ajudants en el laboratori de positivat i feines complementàries. Va ser una etapa de fotografiar fàbriques, edificis , mostraris, etc. prou notable perquè fos necessari augmentar el lloc de treball incorporant un nou local. En aquest espai es fotografiava des de mobles a conjunts o objectes per a publicitat.

La seva trajectòria es projectava en diverses direccions. Ja el 1961 inicià investigacions de fotografia científica, que aplicà a la documentació d’obres d’art, unint la seva experiència a la de l'amic Ramon Lluís Monllaó, restaurador de quadres i imatges, fent un treball complementat que va ser continuat durant la seva vida professional. Vers 1964-65 començà col·laboracions editorials i en el 1969 inicià una etapa docent incorporant-se de professor de fotografia a la Escola Massana.(en la que hi actuà fins a la jubilació). Per aquestes dates, es va definint l’aspecte fonamental de la seva trajectòria, intervenint com a il·lustrador per a la Gran Enciclopèdia Catalana i també derivant més cap a la docència, al ser anomenat sots director de l’Institut d’estudis Fotogràfics de Catalunya el 1973, càrrec que assumí fins el 1983.

Entre finals dels 60 i principis dels 70 es perfila la dedicació preferent per il·lustrar llibres, en establir una vinculació amb Edicions 62, iniciant una línia de fotografies d’art que continuà amb temes de vida i costums. En aquests moments projecta una activitat que s'emmarca en la tasca que el porta a visitar molts indrets de Catalunya, museus, espais històrics, festes, tradicions, i per altra banda el dirigeix cap a la vessant docent impartint classes, fent conferències, assistint a seminaris; tot això unit amb el complement de la investigació cientìfica d’obres d’art. La seva vessant pròpiament fotogràfica li fou reconeguda per Europhot (Associació de fotògrafs professionals) que va atorgar-li la categoria de Maitre Photographe Europeén (MASTER) l'any 1978. És una etapa densa, variada i complexa, assumida amb energia i voluntat. Es plasma una intenció de responsabilitat per la cultura que el porta cap a itinerar molt pel País i, d’una manera intencionada, a prendre consciència de l’afirmació de la realitat de qui som i com som, contribuint a obrir uns camins d’imatge que estaven seccionats per les estructures polítiques negatives. És una trajectòria a la que s’afegeix la recerca d’una fotografia personal manifestada en diverses exposicions i en la aplicació de la imatge al fet quotidià.

Segueix, així, un desgranar de molts anys de col·laboracions amb editorials i medis de comunicació, que el fan moure's en àmbits de la cultura, la imatge i la recerca de valors humans, estant amatent al món que l’envolta significant una etapa fecunda. Arribant a l'actualitat, polaritza la tasca fotogràfica cap a l’arxiu, l’expressió personal i la documentació de fets del seu entorn. Temps propici per establir-se regularment a Tavertet, on conrea activitats culturals com assumir la presidència de l’Associació Amics de Tavertet, dedicada a la recuperació i estudi del Patrimoni cultural del Poble i del Collsacabra. Durant uns 25 anys, ell i la seva esposa Roser Prat, foren col·laboradors del filòsof Raimon Panikkar, actuant com a responsables de la secció Vivarium Artium de la Fundació Vivarium; en aquesta activitat organitzaren conferències mensuals pels matins com a complement als Diàlegs de Tavertet que, a la tarda, conduïa el professor.

A l’any 2007 va ser designat Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tavertet, i al 2010 la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.

© 2017 Hereus de Jordi Gumí Cardona